Avui escric simplement perquè realment m'ha fet molt riure aquest intent de desmentir el que ja es coneix a tot el món Lefístic i a Catalunya i part de l'estranger (Ejjjjjjjjjjjjjjjjjpañaaaa) , i el Fèlix Baumgartner i els seus amics de l'estratosfera, i fins i tot Mònica Limón, com el MONICANARANJATO! Però seré breu, no patiu.
Sembla ser que els llimona ara també són humoristes i teatros, en tots els sentits, feungolístics i a l'hora de fer "cròniques"... Quina vergonya desprestigiar el periodisme d'aquesta manera...
Dimarts 16 d'Octubre del 2012, 20:39h, seu oficial dels Cítrics:
El telèfon no para de sonar. Trucades des de la directiva i cap a la directiva Lefística. De moment les posicions estan allunyades. Sembla ser que els Cítrics no ofereixen prou. Una comitiva de la directiva es dirigeix cap a la seu dels llimones per negociar directament. Després d'hores i hores de sexe hardcore, i de pornografia negociadora va arribar el pacte. Les quantitats són desconegudes però s'ha filtrat que el pressupost dels Cítrics està en números vermells. L'àrbitre encarregat del Xivarritas - Cítrics seria la "colega", ai perdó, col·legiada Mònica Naranjo, coneguda seguidora de l'equip més àcid de tots.
Dimecres 17 d'Octubre del 2012, 21:00h, Mordor B:
El partit comença com sempre, amb el joc trepidant que practiquen els lluços. Ràpidament el marcador reflexa la superioritat tècnica, física i sobretot pectoral de les barretes, 3-0. Sembla que tot va bé fins que Mònica Naranjo comença a fer de les seves.
Per començar ens truca "La Màrkina", evidentment, d'exprémer cítrics, i ens diu que algú li ha punxat les rodes de la bicicleta, que l'única pista que té és un tros de pell de taronja, i que no podrà venir... Sospitós. Així doncs ens quedem sense "La Màrkina" d'exprémer cítrics. El partit serà més dur.
El conegut "tiqui-ATRACA" comença a fer el seu efecte. Del 3-0 passem a un 3-7... I això té una explicació.
Dimecres 17 d'Octubre del 2012, 20:59, WC de Mordor B:
Mònica Naranjo entra al WC amb els seus dos líniers, Fermín el del Limoncín i el famós i ja retirat futbolista per obesitat, Ronaldo Luis Nazario da Lima Limón. Els hi fa un Shakira Shakira i els deixa tiesos. A Ronaldo da Lima Limón li agafa un atac de cor pel sobrepès i el col·lesterol (porqué no toma Danacol) i a Fermín el del Limoncín directament li talla. Li talla el Limoncín malpensats. Li talla en dues meitats i li exprem el suc àcid del Limoncín sobre dels ulls, com ja anaven amenaçant els Cítrics amb anterioritat en el seu bloc, aquest cop contra un altre adversari. Citem textualment l'amenaça cítrica: "Núvols, us ruixarem els ulls amb suc de llimona com si fos pluja! A veure si us fa gràcia." No, si tothom sap de quin pal van aquests, però ningú creia que fossin capaços... Fermín el del Limoncín queda cec i no podrà participar en l'encontre.
Així doncs, Mònica Naranjo serà l'única "colega"(perdoneu però sempre em surt "colega" en compte de col·legiada, no sé perquè serà... ) del matx, i l'única que coneix el tracte entre els Cítrics i la junta dictadora, perdó, directiva, de la LEFA.
Dimecres 17 d'Octubre del 2012, 21:45h, Mordor B:
Resumeixo: Els 7 gols de l'equip àcid són en fora de joc claríssim. Sembla que el partit té dues balances de mesura, una pels Cítrics i l'altre pels lluços. Els Cítrics repartien de tot... Unes patates crues... Unes patades... Uns cops de colze... Uns cops de puny... Brut brut, molt brut tot plegat. Resumeixo més: Els Cítrics cometien totes les infraccions possibles del feungol i l'àrbitre no xiulava res. Tot en contra de Xivarritas... "Injushtishia..." Àdhuc a la pàgina Wert de la LEFA... Ens diem "Xivarritas PASCANOVA"...
Fins i tot un jugador llimona es marca un gol en pròpia per fer-ho tot més indignant pels Xivarritas, més "caxondeo"... No comformes amb tot això, encara sembla que als àcids els hi agrada fer teatre del bo. El partit semblava un concurs de salts de trampolí. No n'hi ha prou amb això que a sobre els Cítrics riuen.Certament no sé on veuen la gràcia de tot plegat, a mi més aviat em sembla... no diré què em sembla que potser... m'estic enfadant... Carregant... MONICANARANJATO!
Final del partit: 4-7.
Els jugadors Xivarritas saluden educadament als Cítrics tot i la indignació acumulada. Tot i així, els Xivarritas, respectuosos amb el medi ambient, mentre baixaven de Mordor amb bicicleta per no contaminar, senten com els cotxes Cítrics, amb Mònica Naranjo fel·lant certes coses, passen pel costat de les bicicletes, infringint la distància mínima de 1,5 metres de separació, i amb uns càntics que feien així: COMO NO TE VOY A QUERER!
Cítric cantant
Així doncs, els Cítrics van guanyar 4-7 però va ser una "injushtishia" clarament!
PD: Segons m'acaben d'informar, els jugadors Llimona van fugir amb cotxe i no es van sotmetre a un control de suc de llimona, o altrament dit, orina, per controlar el dopping. SOSPITÓS!
Per acabar i referent a aquest tema de dopatge us deixo amb una cançoneta, Cítrics:
"EPO i Tai Tai E'"
L'únic jugador Cítric que va baixar amb bicicleta, fardant dels gols del seu equip.
(No va dopat ni res, no...)
Però no patiu Cítrics, hi haurà tornada i retornada, així que el suc ja ens el fotrem més endavant!
Jornada dura en molts sentits, els xivarritas estaven fortament afectats per les baixes i les lesions, amés, el match els enfrontava amb un equip madur i amb experiència (vells) a la LEFA com era el Llumillo Niutin. Cal dir que els Llumillo tan sols eren un jugador més que les barretes de lluç, però que aquestes disposàven d'una baixa important al no poder comptar amb l'únic jugador del nostre equip que també ha guanyat una Champúons League.
Aqui tenim la versió negra de Kelly Tintín esforçant-se per aixecar la copa i no fer de Sergio Ramos.
Així doncs podem contar que el match fou plagat de xivarritas treient els pulmons i rebentats (com sempre) de córrer amunt i avall. Tot i l'eficàcia xivarrita dels davanters davant la porteria dels llumillos, si vem perdre seria perquè ells en van tenir més, així que el partit es desenvolupà sense més incidents (aquest cop Heddie Metal no va acabar a l'hospital) amb els resultat de 8-11 a favor de l'equip local, els llumillos.
Cal destacar que Xivarritas Pescanova F.C. va batre un rècord personal d'assistència de públic fan ja que per fi una persona els va anar a veure jugar, encara que fos el Licor del Pol.
Jornada 4, Pfvoca vs. Xivarritas Pescanova F.C.
Bé, què us hem de dir? El blog dels nostres companys CE Els Cítricscreiem que ho deixa prou clar: MIRA QUE HI HAN DIES A LA SETMANA CONY! Però els xivarrites no ens quixarem; per fi vam arribar a un partit gairebé sense baixes i vàrem tindre canvis suficients per no morir en 10 minuts. El partit va començar tan o més puntual que la maleïda pluja, i ràpidament es situà amb els marcador 1-1 a favor dels locals. El joc dels xivarrites tornava a ser semblant al de l'inici de temporada (el 1r partit), i les jugadores tornàven a desplaçar-se per la pista, aquest cop lliscant, amb la bellesa intrínseca i femenina que ténen i els caracteritza.
Gripau Blau celebrant que s'ha acabat la seva sequía golejadora.
El conserge vingué al cap de mitja hora a comunicar als dos equips que el match havia de concloure, ja que als altres camps havíen fet el mateix; però els jugadors de tots dos equips es van negar (un cop el conserge ja no hi era, que som valents però no tan) a aturar el partit i van seguir jugant sota el diluvi fins les 21:45, hora en la que el conserge va tornar cabrejadíssim i ens va fotre fora. Així doncs creiem que el partit va ser just i així es reflexa en el resultat.
Tan sols ens queda dir que esperem que els proper dimecres Déu Nostre Senyor es comporti i no torni a pixar damunt del nostre país, ja que ens espera un match on saltaran xispes, pilotassus a la cara, jugadores ballant i hi haurà un munt de sang per tot arreu. Us esperem Cítrics!! ;)
martes, 2 de octubre de 2012
AVÍS ALS LLUMILLOS
Llumins? Llumillos? Se mescucha?
Només volia dir una cosa, peludes...
Que sapigueu que el nostre entrenador, el TITO PESCANOVA ja està preparant l'allioli per menjar-vos ben condimentats, per devorar-vos com tristes burgeses del MacPollo.
Serà una batalla aferrissada entre llucets i porquets, però no ens tombareu, nooooooo!
