Sí senyores! TUMÉS RONCERDO torna a ser aquí. El periodista conegut arreu de tot el món per la seva objectivitat escrupulosa (fet que el fa estar al mig de totes les polèmiques) ha tornat per donar guerra i donar una empenta als Xivarritas perquè guanyin la lliga d'una puta vegada i no ho facin els Cítrics asquerosos que tothom sap que estarien fora de la lliga si no fos perquè al sobre amb el que van pagar a la junta directiva hi havien més bitllets. (Ahí lo dejo)
Així doncs em disposo a relatar el partit d'ahir contra la Teranyina:
Veieu la foto de dalt?
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
L'heu vist ja, no? Doncs són els gols que els Xivarritas van marcar! Sembla ser que la Teranyina no encara no estava gaire ben teixida i els llucets es van anar colant per tot arreu. GriPau Blau va fer-ne 4, Ni Oli d'Oliva en va fer 3, Licor del Polo 1, Carbon Energy 1 més i per finalitzar, Xupalou Dret va arrodonir les dues manetes.
M'agradaria desmentir els rumors que diuen que els Xivarritas van pactar aquests resultats a canvi de l'aval per entrar a disputar la millor competició feungolística del planeta. Simplement és mentida i no és veritat, que vol dir el mateix.
Avui no em vull allargar gaire perquè no. Però un altre dia sí. O potser.
Per acabar dir que Visca la LEFA és amor, com jo, i que estimo a tots els equipsi sobretot als Xivarritas així que sort a tothom i bona temporada menys quan jugueu contra els Xivarritas!
ARRANCA LA TEMPORADA 2013-2014 (és mentida, ja fa molt que ha arrancat però els xivarritas hem estat una mica absents en el món virtual).
L'any passat, amb el permís de l'Aston, erem l'equip més pesat de la lliga pel que fa als blogs i a les entrades. Aquest any malauradament hem començat amb mal peu en aquest aspecte, i, pel què s'ha vist fins ara en l'aspecte feungolístic també.
Potser ha sigut la falta d'ànim d'en Tumés Roncerdo, potser el gran nivell dels altres equips, que ha augmentat moltissim, o el tractament de càncer d'en Tito Pescanova (que esperem que li vagi el millor possible), però el què és cert és que aquests resultats queden lluny dels de la temporada passada.
Vam començar la temporada amb una victoria contra l'AJS, per 9-0, PERÒ que no enganyin els númerussssss, el partit va estar força igualat fins que al final els Xivarritas van donar un últim cop de gràcia que va augmentar la diferència de gols.
El següent partit va ser contra els trepencs trepatrepa. Ja venia de l'any passat que els enfrontaments entre els dos equips eren molt igualats, i aquest any va tornar a ser així, amb un 5-5. Val a dir, que a falta de 10 minuts pel final els Xivarritas guanyaven 5-2, però els trepencs es deurien fotre alguna ralla de coca o algo que els va espavilar i s'ens van menjar amb patates i ben arrebossadets durant els últims minuts fins a empatar. (sort que el partit no va durar més).
La tercera jornada va ser contra l'Aston Birra. Els jugadors grisos van fer probablement un dels millors partits que s'els recorda, com la temporada passada, quan el nom de Xivarrites era temut a la Tierra Media. Malgrat això les barretes arrebossades es van trobar molts puntets taronja fosforito que els impedien una vegada i una altra marcar gols i que feien que un 98% dels xuts dels Xivarritas no acabessin en gol. L'Aston, per altra banda va aprofitar molt bé les oportunitats que van tenir i van guanyar el partit. Segons informacions a les quals ha tingut accés la junta directiva dels Xivarritas Pescanova FC, abans que comencés la temporada, els jugadors de l'Aston van segrestar a un humà qualsevol i, amb l'objectiu de convertir-lo en el seu porter, el van lligar a una màquina de tortura medieval (aquella que t'estiren moooolt), fins a deixar-lo així:
El van fitxar com a porter, i a veure qui es el guapo que li fa un gol a l'Aston Birra ara. Tumés Roncerdo ha condemnat aquests fets demanant que l'equip taronja sigui castigat severament.
El següent partit va ser contra el Llumillo Niutin, un equip que ha pujat moltíssim el nivell. Els xivarritas eren molts efectius i els lloms no gaires, així que tot semblava pensar que cap al final del partit el cansament jugaria a favor dels peixos. La veritat és que vam guanyar a l'últim minut, va ser xutar, marcar el 6 a 5 i que s'acabés el partit, i estavem més cansats nosaltres que ells. Tenim una hipòtesi que un científic boig ha fet clons de tots els jugadors del llumillo, ja que és l'única cosa que explicaria la força sobrehumana d'aquests. Hi ha qui diu que els xivarritas van anar a parlar amb el conserge perquè s'acabés el partit just després de marcar el gol, però des de l'equip ho desmentim.
Contra els cítrics ens van apallissar, vam jugar fatal i seguim amb la hipòtesi que es dopen. Tumés Roncerdo segueix defensant el "Monicanaranjato", l'únic que explica els resultats que treuen els cítrics, que no paren de guanyar.
I (ja acabo que bé) contra els PFFFFFvoca Júniors, ahir, ens vam endur la victòria. Un altre equip que ha pujat molt el nivell, ja que van empatar contra els Cítrics (sísí, ho heu llegit bé), i contra la Trempa. En un partit molt igualat els Xivarritas es van acabar enduent la victòria, altre cop, com contra la Trepa, patint al final en un partit que tenien bastant ben encaminat. La victòria va ser dedicada al nostre nou porter QueLindo, que va ser víctima d'una conspiració internacional de la CIA, el Mercadona i tots els equips de la Lefa, que al veure que era bo, a l'escalfament li van dislocar l'espatlla (que no hombro) mitjançant microhelicòpters teledirigits (perquè no sap ni ell com cony s'ho va fer, diu que va aixecar el braç i prou). En aquests moments es troba en bon estat, però no podrà jugar fins d'aquí unes 3 setmanes.
Respecte a les noves incorporacions, els Chibarritas (queda lleig així eh jeje) ens hem renovat. Maloe Vera i Madagascàlex s'han convertit en fixes, ja que l'any passat només venien puntualment. Tenim dues noves incorporacions, el porter QueLindo i la jugadora LuQuethadit (bastant agafats pels pèls aquests noms).
I la llista de pitixixis d'aquest any l'encapçala Heddie Metal, que després de la sequera que va tenir a final de temporada ara està a tope petant-ho mogollón i marca molt.
Aquí veiem Heddie Metal (esquerra) disfrutant de la seva ratxa, acompanyat de GripauBlau, pregant a Deunostrusenyor estar una mica més encertat de cara a porteria
viernes, 7 de junio de 2013
SEMBLAVA QUE SÍ, però...
MONICANARANJATO!
Bons dies amics meus tots! Ja ho anuncio al titular que encapçala l'edició d'avui el matí. Els Xivarritas de "coraçong", ens veiem obligats a rescatar aquell vell concepte que va causar furor, sobretot entre els llimones, (hi ha qui parla d'autèntiques al·lopècies provocades per les estirades de cabell nervioses), i que va causar el desmantellament d'una "trama de corrupción" (gran concepte espanyol), que res té a envejar ni al Villarato ni a la Gürtel. Ara breument exposaré els fets:
Dimecres 29/5/2013, 8:44 hores:
L'equip peixeter està entrenant des de les 5 de la matinada, configurant els seus músculs per ser aptes per jugar 60 minuts sense parar de córrer, i pensant si fan la tàctica del Tito Pescanova, la de canviar jugadors al minut 82 quan ja perds 4-0, o la de Jose Morrinha, que consisteix en cabrejar-se amb la plantilla i canviar jugadors quan li surt de la fava. Finalment van decidir fer un Poquetino, és a dir, ja veurem què passa.
El repte era majúscul, GUANYAR 43-0 I ESPERAR UNA DERROTA CÍTRICA. (Veieu com era majúscul?). Però els Xivarritas es veien amb cor d'aconseguir-ho, havien de lluitar per aquesta lliga. La vloració de la temporada era bo: any de debut, segona posició amb opcions de quedar primers... Però hi havia una cosa que no els deixava dormir... I si feien un Celta de Vigo? Ascens, un any en xampinyons i l'any següent, patapam, a segunda oé! Bé, sigui com sigui, tornem on érem. Ni Oli d'Oliva estava fent una ruleta quan de sobte pimpim!
Els Llumillus anuncien mitjançant un "imeil" que no assistiran al matx contra els Cítrics, i per tant, els 2 punts se'ls enduen els Cítrics i amb això totes les possibilitats d'aliró aliré, que cada dia te quiero más, obí obí, obí obá, que el ojete te uele mal.
Indignació a Can Pescanova, que es va plasmar perfectament amb una acamapada al mig de l'estadi d'entrenament, una bona assemblea i unes bones manetes amunt, com el gran Alguer Miquel ens recorda a cada concert de Txarango.
Després d'aquesta assemblea la conclusió va ser clara i per aquest motiu, Heddie Metal, el nostre gran expert en filosofia, va oferir una roda de premsa, d'on citarem un titular:
"¿Por qué? Yo no entiendo por qué! No sé si será senñora Monicanaranjo en LEFA, si será la publicidad Don Simón... Por qué?"
I en resum va denunciar la trama Monicanaranjato i va dir que no li té res a envejar als sobres del Bárcenas, que per la LEFA també n'han corregut, etc etc etc
No tengo másh preguntash sheñorita
Dit això, arriba l'hora de les felicitacions:
GRIPAU BLAU PIT(I)XIXI LIGÓN 2012/2013
El jugador més pelut de la història, el que sembla que cau i no, et fa un canyo, el que ha vingut a tots els partits, arriscant la seva integritat física en les innumerables trompades que s'emporta, tant dels contraris com d'ell mateix... HA MARCAT 47 GOLS!!!!
Felicitats GriPau! Iu ar da best futbol pleier of da uol, da best of da jistori!
Felicitats a tota la plantilla Xivarrita, ha estat un gran any i encara tenim l'oportunitat de guanyar un títol, la Coa de Sa Majestat Disbustos!
Felicitats als organitzadors i a tots els equips, per organitzar i ser partíceps d'una lliga guapa guapa, on impera el bon rotlle, molt ben organitzada, amb servei meteorològic inclòs! Moltes felicitats, seriosament!
i per últim...
Felicitats Cítrics, sou clars mereixedors d'aquest títol. Estem molt contents d'haver disputat la lliga fins al final i sobretot, que tots els partits que hem jugat amb vosaltres, han estat dels sexys! Tant dins com fora del camp, un 10! (això sí, prepareu-vos...)
Uiii! Va anar de poc la cosa (almenys va anar de més poc que en l'úlitm partit, cosa no gaire difícil)
Dimecres 8 de maig, a les 9 començà el matx
L'esquadra plateada volia fer una golejada,
els cítrics, de verd, tremolaven, però no del fred (una mica forçada aquesta)
així que l'orgull xivarrita faria el que fos per guanyar la lliga
Després d'aquest obsequi de poesia del nivell dels jocs florals de 4rt de primària, comentarem el que fou un dels partits més trepidants de la temporada.
Els dos equips van començar com unes ratetes al darrere, sobretot nosaltres, no cal negar-ho (vale, únicament nosaltres), i conseqüentment va costar molt obrir el marcador, de manera que més d'un ja pensava que el resultat seria un 0-0. Als mes o menys 20 minuts de joc però, GripauBlau va fer callar les boques anotant un gol que avançava als xivarritas i espremia una mica les llimonetes.
El resultat es va mantenir així, 1-0, una bona estona, degut en part a la bona defensa dels dos equips però sobretot a les meravelloses parades de Ni Oli d'Oliva, que va fer de Bengi Price sense gorra. Durant aquesta estona les sabates dels xivarritas es van descordar soles i es van colar les dues pilotes es van penjar misteriosament (en serio, no ho vam fer expressament...). Quan el joc es va reprendre Ni Oli d'oliva no ho va poder parar tot, amb la qual cosa els cítrics van igualar el partit, 1-1.
Pocs minuts després reapareixia GripauBlau per fer el segon, tornant-se a avançar els xivarritas en una bona combinació amb Xupaloudret, cosa que va fer augmentar l'ego dels dos aixi pim pam.
I res tu, massa llarga i avorrida la crònica (com la bruixa), ens van fotre dos gols més, un va ser un golàs i laltre de xorra i van fer molts pals i parades de tots dos porters (més dels nostres) i el partit es va acabar i ens van guanyar i probablement s'ho van merèixer més que nosaltres però va ser un partit bastant igualat.
Val a dir però que LicordelPol va intentar a les acaballes del partit i amb el resultat 2-3 desfavorable fer una coneguda tècnica de l'afició xivarrita (malauradament coneguda), que consta d'anar a explicarli cosetes al conserge perquè miraculosament el partit s'allargui i puguis empatar. El consergix (es un xiste perquè té bigoti i sembla un gal) aquest cop es va mostrar impassible i va marcar el final amb el seu xiulet tant sexi (pip pip piiiiiiiiip).
Res tu, que la lliga la tenim a la butxaca, només que els cítrics perdin un partit i nosaltres guanyem els dos per mes o menys 30-0 ja conquerim la LEFA, això ja es nostre, visca els xivarritas!!!!
La setmana que ve ens enfrontem a l'AJS que pel que sembla van forts els tiuuussss aviam què passa!
La Màrkina es va fer mal al peuet i es va haver de retirar, deixant els xivarritas amb molts pocs efectius, aquí el veiem queixant-se de dolor.
martes, 7 de mayo de 2013
XIVARRITAS vs CÍTRICS
Dia 8
de maig de 2013... pum pum, pum pum
9 del
vespre... pum pum, pum pum
Mordor
resta tranquil... pum pum, pum pum
Inconscient
del que està a punt de passar... pum pum, pum pum
Un
exèrcit de peixet preparats per assaltar el liderat... pum pum, pum pum
Un
cistellet de fruitetes ben boniquetes i acidetes, i tetes, a punt per
genoflexionar-se i fer-nos... una reverència, pum pum, pum pum (buf, pensava
que ja no me'n sortia d'aquesta...)
Sona
l'himne de la xampinyons (merda no, que això aplaçaria el partit)
doncs
sona l'himne Xivarrita (xi xi xivarritas pescanova guanyarà, xi xi xivarritas
pescanova guanyarà, amb en Tumés Roncerdo, i en Tito Pescanova, som cruixents,
som valents i fem olor de peix, HEY!)
Les
noies es treuen els sostens, els nois també, l'afició rogeix, tot el camp és un
clamp, som la gent blaugrana, i ole ole ole ole beti ole, i PROU!
Demà,
21:00 h, Mordor B, se va a habé!
I quan
acabi el partit... QUÈ US SEMBLA UN 3R TEMPS, CÍTRICS?
lunes, 29 de abril de 2013
CANGUELO A CAN PESCANOVA
Arran de les últimes informacions sobre el possible tancament de la gloriosa empresa de peix congelat, la plantilla de lluços juga sota una pressió infernal.
Per aquest motiu, amb molta humilitat, moltíssima, afrontem el gloriós partit contra els totpoderosos Cítrics (Oh, adorem-los!) i diem que juguem contra el millor equip del món lefístic, i possiblement de la història, i bla bla bla.
Hi ha canguelo nenes!
(Veiem a Gripau blau i la seva dutxa posterior a l'enfrontament amb els Atxes, pensant ja en el temut partit contra els extraterrestres Cítrics)
Sigueu bons amb nosaltres (bons de bondat, no de bons de qualitat futbolísitca), siusplau.
miércoles, 17 de abril de 2013
LA CONTRACRÒNICA
Bueno bueno bueno... Quin partidàs vam viure el dimecres de fa moltes setmanes (merda setmana santa que et fa saltar LEFA, però encara més merda de tornada a la rutina!, i pluges i lliga de xampinyons), increïble senyores i senyors.
Com acostuma a ser habitual, l'equip Xivarrita va arribar en "quadro" al preció estadi de Mordor B, mentre que els birreros eren "tropezientosmil".
(Aquí veiem la proporció de cerveses i jugadors Xivarritas, i com els jugadors Xivarritas s'hi assemblen pràcticament a la perfecció, sobretot al de NY)
Per sort, quan va arribar Heddie Metal vam veure clar que teníem possibilitats de guanyar.
I així va ser, vam guanyar.
Quin desperdiciu
I al cap de dues setmana, sí senyores i senyors, sembla ser que disputar dos partits seguits a la LEFA és més complicat que veure a Alexis Sánchez fent un bon control, una bona conducció, un bon pase, un bon gol, vaja, jugar a futbol en definitiva. Fot gràcia llavors quan volen argumentar els seus quasi 40 millons d'euros
dient que "Oh, però és un jugador que obre molts espais, corre molt" I ja està? Collons, per corre fitxem el Haile Gebrselassie i vinga!
Bé doncs, el partit va començar i amb 20 segons el marcador ja reflectia un 2-0 (No és broma, no). Per els llagostins no es van deixar atemorir i van posar contra les cordes els Xivarritas, que van haver de treure el millor de sí mateixos per endur-se el partit.
Finalment, a l'acabar el partit va haver-hi un malentès en el recompte de gols, però la inestimable ajuda del nostre amic José Bono, no el polític, no, el Calculator, va resoldre-ho.
