Vet aquí una vegada 4 gats amb botes de jugar a futbol i també de lampisteria, per si de cas, que van ser heretats per un tal Marqués (gols) de Pescanova. El Marqués (molt gols) de Pescanova estava trist perquè pensava que aquells 4 gats amb botes no li donarien cap alegria en aquella lligueta que jugaven cada dimecres a les nit (si és que no plovia, es clar) anomenada LEFA. Però es va endur una grata sorpresa quan els seus 4 gatets van guanyar el primer partit contra el gran campió de l'anterior edició, els més trempats. I després d'aquesta victòria en va venir una altra, i després una derrota, però després una altra victòria, i PROU! 8 victòries i 2 derrotes en total. Però sí, el Marqués (gols) de Pescanova va haver de fer algunes gestions per nodrir-se d'altres participants al seu equip, tranques, aranyes, cabretes, indefinits, etc. Because there were some healthy and lazy problems, you know. I gràcies a aquests altres elements, però sobretot als 4 gats constants, el Marqués (pits i xixis) de Pescanova va poder mantenir una 2a magnífica posició a la LEFA. Tot i així, cal dir que, els problemes de mandra, de salut o FeCals, Es resoldran d'aquí ben poc.
Aquest fet no condiciona que en un futur s'incorporin altres animalons, elements naturals o elements indefinits o indecisos, que com ja sabeu, marquen "la voluntat d'un poble" jeje. És per això que es parla de contactes amb Ronaldinho, Ronaldo i Rivaldo, negociacions i tal, jiji.
I és així com l'equip dels 4 gats es va guanyar el cor i va passar a ser un equip estimat per tothom.
I aquest conte no té final, almenys fins ara...
Història basada en fets reals.
(aspecte dels 4 gatets amb botes)
by: Roncerdo
martes, 27 de noviembre de 2012
LES 9CABRETES I ELS 2LLOPS
Hi
havia una vegada 9 cabretes i 2 llops. Les cabretes vivien en una magnífic
edifici modernista cedit per l'Ajuntafems (encara que no per sempre), mentres
que els 2 llops preciosos vivien sota les faldilles d'un senyor que està tirant
més "Capellà" la Putíssima, ai, la Puríssima.
Les cabretes eren innocents i novelles en tot
això de la LEFA, així que necessitaven que la seva mare els hi dongués 4
consells de mare experta en "pits i xixis". Així que aquell dimecres 21 de novembre del
2012 la mare cabreta no jugaria el partit, però aniria a l'estadi per fer de
Teta Pescanova. Dins del vestuari, després de tot el sexe i un video
motivacional d'un tal "Atur
Més" que deia "La
voluntat de la LEFA" amb els braços aixecats de manera que li podíem veure
la suor de les aixelles, la mare cabreta va fer una xerrada:
"Cabretes
meves, els llops són ambiciosos, us voldran enganyar... Faran el "donde
está la abuelita" i us canviaran les regles, us confondran. Vosaltres
centre-ho-vos en jugar i deixeu-vos estar de tota la resta, només ens
perjudicaria" Així que les cabretes van centrar-se únicament en jugar, bé, i en animar al seu equip amb el famós himne del club: "Xi xi xi varritas Pescanova guanyarà, Xi xi xi varritas Pescanova guanyarà! Amb en Tumés Roncerdo i en Tito Pescanova, som valents, som cruixents i fem olor de peix!!" o el nom d'un humil narrador "Roncerdoooooooooooooooo.... Roncerdooooooooooooo..." Sembla que aquests càntics molestaven als dos llops trempats, fet que encara va potenciar una mica més l'actitud de la que els havia advertit la mare cabreta.
Sortosament no va passar res. Res més que la mare va haver d'anar a buscar les 9 cabretes dins de la panxa, o altrament dit, porteria, dels dos llops ferotges. I va treure les cabretes de dins i va cosir la panxa dels dos llops amb 4 punts de distància.
I vet aquí 9 cabretes, i vet aquí 2 llops, i aquest partit el van guanyar els Xivarritas, of course!
by: Tumés Roncerdo
BRA-VO!
Quin gran conte, quin gran conte...
Després d'aquesta historieta tant representativa del que va passar dimecres passat, m'agradaria acabar de destacar 4 cosetes.
Primer de tot, per favor, OLÉ per l'afició Xivarrita, OLÉ! Les graderies de Mordor B es veien plenes de "colorido", càntics sense parar... Cal destacar que, clar, amb 2 mosses com les que van venir a animar, qualsevol no surt motivat. En part també va afectar als de la Trempa, que com el seu nom indica, van sortir trempats i ja se sap que és bastant complicat i dolorós això de córrer darrere la pilota amb l'espasa d'Star Wars. Visca la nostra afició!
(Aficionades Xivarritas)
Un altre fet a destacar és el gran partit realitzat per: Carbon Energy, Xupalous (dret i esquerre) i Ni Oli d'Oliva, tot i que com ha sabeu, l'equip som tots i bla bla bla... No, seriosament, l'equip en global va fer un partidàs, compacte, amb actitud, amb bona fe... Oh, i per descomptat els dos gols també de la Màrkina, quin jugador. Diuen alguns rumors que per anar des de l'Ajuntafems fins la plaça del Gas tarda 3 dies, de tant que el paren les fans. Sense cap mena de dubte és el jugador més guapo, més ric i bon jugador de la nostra plantilla:
(La Màrkina a punt per anar a comprar el pa)
Però els dos gols anotats per Xupalou Esquerre, i Carbon Energy, van decantar la balança. Igual que l'estrena golejadora de Xupalou dret (UEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEE!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!)
I el gol sense cap falta ni res, que va marcar Ni Oli d'Oliva. Però repeteixo, BRUTAL partit de l'equip Xivarrita en general, tot i que...
Gripau blau sembla que comença una etapa de sequera important.
(veiem l'estat de sequera de Gripau Blau)
I pel contrari, l'acabament de la sequera també de HEDDIE METAAAAAL!
(i aquí veiem l'estat golejador de Heddie Metal)
(Heddie Metal després del partit)
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
(Doncs no, si us pensàveu que Heddie Metal és el de la foto anterior anàveu equivocats. L'autèntic Heddie Metal fa por.)
També m'agradaria posar banda sonora al partit de dimecres, i la cançó vindria a ser aquesta:
(ei, sense mala llet trempats, però era la "Voluntat de la LEFA")
Dimecres es va veure a Mordor B (estem contentíssims de jugar sempre allà, ja que és el camp més a prop de tots) una nova victòria dels Xivarritas, aquest cop davant d'un equip veterà (eufemisme de vells) com eren els Desperdicius de Salònica.
Els xivarritas, amb aquesta victòria es col·loquen a la segona posició de la LEFA en solitari, darrere dels dopats Cítrics i deixant enrere la Trepa (que no trepa gaire amunt a la classificació, jejeje, jijiji). Val a dir però que això no és precisament gràcies a la mitjana golejadora de Heddie Metal, que en els últims partits és de 0,0000000 (molts 0 més i cap 1 al final), sinó gràcies a l'estrella xivarrita, a la barreta de lluç més eficaç de totes, GriPaublau.
I és que al passat partit contra els Desperdicius va firmar un Hat-trik (o com s'escrigui) que va ser clau per permetre que els dos gols il·legals (fora de joc) dels desperdicius no els fessin perdre el partit. Amb aquests tres gols augmenta a 15 els gols que ha fet ja aquesta temporada, en només 8 partits, més o menys a 2 gols per partit.
Fonts pròximes al club han confirmat que GriPaublau vol un augment de sou ja que està molt "triste", perquè es "guapo, rico y buen jugador" i cobra el mateix que la Màrkina, que només fa coses interessants a l'últim minut (va arrodonir el resultat amb el 4 a 2 final i contra l'aston birra va fer un barreto molt bonic. Tito Pescanova es planteja posar-lo tota l'estona a la banqueta excepte a l'últim minut).
Resumint, els Xivarritas, malgrat les seves importants baixes (per motius justificadíssims), en tenen prou amb GriPaublau per deixar enrere tots els altres equips leferos, menys els Cítrics que es dopen.
GriPaublau s'ha convertit en una espècie de figura de culte lefístic
Heddie Metal disfrutant de la seva sequera golejadora
Fa exactament 108 hores i cap minut, a Mordor B, estava a punt de succeïr un fet històric, dels que tots els nens i nenes que se suposa que han nascut després del 2000 (que joves, si no es pot néixer després del 2000...), estudiaran pel "feisbuc" o pel "uatsap", a classe, evidentment.
Eren les 8:45 i arribaven a Mordor B una petita representació de l'equip peixater: Xupalou dret, Ni Oli d'Oliva i Licor del Pol, aquest últim amb només una cama, degut a una violenta i coratjosa batalla que el va enfrontar, en una nit etílica en honor a una tal Mercè, amb la gran PreCinta, que li va produïr una fractura del seu valuós turmell. Aquells 3 valents llucets no sabien a què s'enfrontaven... Els Aston Birra estaven fent un partit ENTRE ELLS!!! mentres que els Xivarritas només eren 3, un dels quals mig invàlid, i només faltaven 10 minuts per l'inici de l'encontre.
La previsió d'assistència de jugadors Xivarritas per l'encontre ja era escueta, ja que molts dels jugadors habituals ja havien avisat amb molta antel·lació, una horeta abans més o menys, que no podrien assistir al "matx" per motius reivindicatius, temes de vaga i tal... I la cosa es va complicar més quan Xupalou Esquerre va enviar un "uatsap" a l'inici del partit dient que arribaria a la meitat, un a la meitat dient que arribaria als últims 10 minuts, i un al final del partit dient que ja estava allà i que com havia anat. Licor del Pol va respondre que molt bé, que havíem sofert però que havíem vençut, 3-4.
Des de l'equip Xivarrita ja feia dies que es comentava que el partit seria dur i trempat, però no s'imaginaven el que va passar aquella nit...
A l'arribar a Mordor B van adonar-se d'un petit canvi en l'immobiliari... La porta negra...
Així que quan van arribar la resta de participants de l'equip peixater, Carbon Energy, La Màrkina (de beure cerveses sense parar, i pel nas), Gripau Blau i Heddie Metal, tots ells fent honor a la puntualitat, es van trobar al mig d'un escenari desconegut...
La història es repetia... Els Xivarritas van convertir-se en Aragorns, Legolas, Gandalf (pans) and company, davant de la porta negra a la última batalla del "Señor de los dedillos".
Reproducció del que succeir dimecres a la nit. Licor del Pol es va convertir en Aragorn per un dia.
Els birreros eren incomptables, i fins hi tot portaven afició, molta, tot i que no van poder fer res contra la veu de cantant d'un grup famós anomenat DS21, de Licor del Pol, que animava joiosament amb pompons i mugrons.
I és clar, el partit va anar molt bé. Els Xivarritas van començar espectaculars, i quan les forces començaven a minvar, els birreros van marcar 3 gols amb les mans. Va ser així, us ho asseguro, i punt pilota.
A part d'això el partit no va tenir massa misteri, només un xut a lo Sergi Rams d'un dels jugadors birreros a falta de 20 segons, que va enviar la pilota a fora al carrer i la van haver d'anar a buscar els llucets... BIRRARATO! (tot i que els Xivarritas vam guanyar, sempre van en contra nostra...) I com hem dit abans, farà història per l'heroïcitat del nostre equip, jugant, però sobretot a l'hora d'anar a buscar la pilota als carrers de Mordor... ja ho diuen, en el pot petit hi ha la bona confitura. Dimecres vam veure com unes petites barretes de lluç, que anaven en un paquet de 6 unitats, vencien a tot un Oktoberfest.
I també comentar aquest "semiperiodisme" que es practica des del blog de l'Aston, això d'inventar-se tantes coses i dir mentides, i fer veure que les coses són d'una forma quan ho són de l'altre, aquesta manera tant subjectiva de veure els partits... El periodisme lefístic reclama periodisme objectiu, com el meu, evidentment.
