XIVARRITAS PESCANOVA F.C

LA CONTRACRÒNICA

Bueno bueno bueno... Quin partidàs vam viure el dimecres de fa moltes setmanes (merda setmana santa que et fa saltar LEFA, però encara més merda de tornada a la rutina!, i pluges i lliga de xampinyons), increïble senyores i senyors. 

Com acostuma a ser habitual, l'equip Xivarrita va arribar en "quadro" al preció estadi de Mordor B, mentre que els birreros eren "tropezientosmil". 

(Aquí veiem la proporció de cerveses i jugadors Xivarritas, i com els jugadors Xivarritas s'hi assemblen pràcticament a la perfecció, sobretot al de NY)

Per sort, quan va arribar Heddie Metal vam veure clar que teníem possibilitats de guanyar.

I així va ser, vam guanyar. 

Quin desperdiciu

I al cap de dues setmana, sí senyores i senyors, sembla ser que disputar dos partits seguits a la LEFA és més complicat que veure a Alexis Sánchez fent un bon control, una bona conducció, un bon pase, un bon gol, vaja, jugar a futbol en definitiva. Fot gràcia llavors quan volen argumentar els seus quasi 40 millons d'euros 

dient que "Oh, però és un jugador que obre molts espais, corre molt" I ja està? Collons, per corre fitxem el Haile Gebrselassie i vinga!

Bé doncs, el partit va començar i amb 20 segons el marcador ja reflectia un 2-0 (No és broma, no). Per els llagostins no es van deixar atemorir i van posar contra les cordes els Xivarritas, que van haver de treure el millor de sí mateixos per endur-se el partit. 

Finalment, a l'acabar el partit va haver-hi un malentès en el recompte de gols, però la inestimable ajuda del nostre amic José Bono, no el polític, no, el Calculator, va resoldre-ho.

Bé,