viernes, 7 de junio de 2013

SEMBLAVA QUE SÍ, però...
MONICANARANJATO!


Bons dies amics meus tots! Ja ho anuncio al titular que encapçala l'edició d'avui el matí. Els Xivarritas de "coraçong", ens veiem obligats a rescatar aquell vell concepte que va causar furor, sobretot entre els llimones, (hi ha qui parla d'autèntiques al·lopècies provocades per les estirades de cabell nervioses), i que va causar el desmantellament d'una "trama de corrupción" (gran concepte espanyol), que res té a envejar ni al Villarato ni a la Gürtel. Ara breument exposaré els fets:
Dimecres 29/5/2013, 8:44 hores:
L'equip peixeter està entrenant des de les 5 de la matinada, configurant els seus músculs per ser aptes per jugar 60 minuts sense parar de córrer, i pensant si fan la tàctica del Tito Pescanova, la de canviar jugadors al minut 82 quan ja perds 4-0, o la de Jose Morrinha, que consisteix en cabrejar-se amb la plantilla i canviar jugadors quan li surt de la fava. Finalment van decidir fer un Poquetino, és a dir, ja veurem què passa. 
El repte era majúscul, GUANYAR 43-0 I ESPERAR UNA DERROTA CÍTRICA. (Veieu com era majúscul?). Però els Xivarritas es veien amb cor d'aconseguir-ho, havien de lluitar per aquesta lliga. La vloració de la temporada era bo: any de debut, segona posició amb opcions de quedar primers... Però hi havia una cosa que no els deixava dormir... I si feien un Celta de Vigo? Ascens, un any en xampinyons i l'any següent, patapam, a segunda oé! Bé, sigui com sigui, tornem on érem. Ni Oli d'Oliva estava fent una ruleta quan de sobte pimpim!
Els Llumillus anuncien mitjançant un "imeil" que no assistiran al matx contra els Cítrics, i per tant, els 2 punts se'ls enduen els Cítrics i amb això totes les possibilitats d'aliró aliré, que cada dia te quiero más, obí obí, obí obá, que el ojete te uele mal. 
Indignació a Can Pescanova, que es va plasmar perfectament amb una acamapada al mig de l'estadi d'entrenament, una bona assemblea i unes bones manetes amunt, com el gran Alguer Miquel ens recorda a cada concert de Txarango. 
Després d'aquesta assemblea la conclusió va ser clara i per aquest motiu, Heddie Metal, el nostre gran expert en filosofia, va oferir una roda de premsa, d'on citarem un titular:
"¿Por qué? Yo no entiendo por qué! No sé si será senñora Monicanaranjo en LEFA, si será la publicidad Don Simón... Por qué?"
I en resum va denunciar la trama Monicanaranjato i va dir que no li té res a envejar als sobres del Bárcenas, que per la LEFA també n'han corregut, etc etc etc

No tengo másh preguntash sheñorita

Dit això, arriba l'hora de les felicitacions:

GRIPAU BLAU PIT(I)XIXI LIGÓN 2012/2013 

El jugador més pelut de la història, el que sembla que cau i no, et fa un canyo, el que ha vingut a tots els partits, arriscant la seva integritat física en les innumerables trompades que s'emporta, tant dels contraris com d'ell mateix... HA MARCAT 47 GOLS!!!!
 Felicitats GriPau! Iu ar da best futbol pleier of da uol, da best of da jistori!

Felicitats a tota la plantilla Xivarrita, ha estat un gran any i encara tenim l'oportunitat de guanyar un títol, la Coa de Sa Majestat Disbustos!

Felicitats als organitzadors i a tots els equips, per organitzar i ser partíceps d'una lliga guapa guapa, on impera el bon rotlle, molt ben organitzada, amb servei meteorològic inclòs! Moltes felicitats, seriosament!

i per últim... 

Felicitats Cítrics, sou clars mereixedors d'aquest títol. Estem molt contents d'haver disputat la lliga fins al final i sobretot, que tots els partits que hem jugat amb vosaltres, han estat dels sexys! Tant dins com fora del camp, un 10! (això sí, prepareu-vos...)



No hay comentarios:

Publicar un comentario